Islamologia

[Imatges] Xauen 18-19 de juny de 2010

2010-06-21T14:41:00.004+02:00

Fotos i microvídeos de l'estada a Xauen com a alumne del Curs de Postgrau de la Cátedra Toledo de la UNED: "Expert en Cultura i Religió Islàmiques", 5a edició (2009-10). El dissabte 19 de juny de 2010 tingué lloc una jornada molt emotiva de retrobament amb els descendents d'andalusins que viuen al nord del Marroc en els dos seminaris que s'hi van organitzar: "El llegat moriscoandalusí: punt de trobada i germanor entre Espanya i el Marroc" i "Cultura i religió islàmiques al Marroc".

Sobre homosexualitat i islam: bibliografia i enllaços

2010-06-10T09:48:00.000+02:00

Bibliografia

[Kugle 2010] = Kugle, Scott Siraj al-Haqq. Homosexuality in Islam. Critical Reflection on Gay, Lesbian, and Transgender Muslims. Oxford: Oneworld, 2010.
[Murray / Rose 1997] = Murray, Stephen O. / Roscoe, Will. Islamic Homosexualities. Culture, History and Literature. New York and London: New York University Press, 1997.
[Schmitt / Sofer 1992] = Arno Schmitt / Jehoeda Sofer, editors. Sexuality and Eroticism Among Males in Moslem Societies. New York / London / Norwood (Australia): Harrington Park Pres, 1992.
[Wright / Rowson 1997] = Wright Jr., J.W. & Rowson, Everett K., eds. Homoeroticism in classical arabic literature. New York: Columbia University Press, 1997.

Enllaços

Abdennur Prado: "Aclaración sobre los matrimonios homosexuales": http://www.webislam.com/?idt=763
Al-Fatiha Foundation: http://www.al-fatiha.org/
Antonio Santo: "Mithly, la primera revista gay musulmana": http://www.webislam.com/?idt=15764
Faris Malik: "Queer Sexuality and Identity in the Qur'an and Hadith" http://www.well.com/~aquarius/Qurannotes.htm
Parvez Sharma: A Jihad for Love: http://www.ajihadforlove.com/
Persian Gay & Lesbian Organization: http://www.glbtq.com/social-sciences/persian_glo.html
Queer Jihad: http://www.well.com/user/queerjhd/

Homosexualitat i islam

2010-06-10T09:20:00.001+02:00

Homosexualitat i islam

De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

Les opinions islàmiques sobre l'homosexualitat són tan variades com les de les altres religions majoritàries i han sofert modificacions al llarg de la Història. L' Alcorà i el Hadiz contenen condemnes expresses dels actes sexuals entre persones del mateix sexe. Dues sures citen la història del "poble de Lot" (també coneguts com a sodomites), que van ser destruïts per participar en actes homosexuals. El càstig legal per la sodomia ha anat canviant segons les escoles jurídiques: algunes prescriuen la pena capital, mentre que unes altres prescriuen un càstig discrecional menor. L'homosexualitat és considerada un delicte i està prohibida en la majoria de països islàmics, com a l'Aràbia Saudita o a l'Iran. En alguns països islàmics relativament seculars o multireligiosos com Algèria, Tunísia, Indonèsia o Turquia hi ha més tolerància.

Alcorà obert

Malgrat això, la temàtica homoeròtica ha estat molt present en la literatura clàssica del món àrab i islàmic. En la poesia àrab clàssica se celebra molt sovint l'amor masculí, sent més freqüent que les expressions d'atracció a les dones.^[1]. Alguns dels més importants poetes àrabs, com Abu Nuwas, van ser obertament homosexuals. Les mil i una nits, l'exemple més conegut de la literatura popular àrab medieval, abunda en referències a l'amor homosexual:

"em sembla, xeic!, que ets dels qui prefereixen els jovencells a les dones". El meu amic va somriure, i va dir: "Així és!" Ella va preguntar: "I per què? oh xeic!" [...] "em concediràs, oh la meva senyora! que res en la dona pot comparar-se a les perfeccions d'un jove bell, a la seva cintura flexible, a la finor dels seus membres, al conjunt de colors tendres que hi ha en les seves galtes, a la gentilesa del seu somriure i a l'encant de la seva veu. Per cert que per posar-nos en guàrdia contra una cosa tan evident, ens diu el propi Profeta: No perllongueu les vostres mirades sobre els jovencells sense barba, perquè tenen ulls més temptadors que els de les hurís! ^[2]

En això va poder influir la tradicional separació de sexes, que han afavorit que les pràctiques homosexuals no siguin infreqüents, encara que sovint de forma clandestina i sota un vel d'hipocresia.
Alguns exegetes musulmans insisteixen en aquesta acceptació de facto de l'homosexualitat fins a ben entrat el segle XX, en el qual la influència colonial. d'una banda, i el desenvolupament de moviments islamistes puritans com el wahhabisme, per un altra, fa de l'homosexualitat un acte abominable i un delicte:

La persecució dels homosexuals en el món islàmic és molt recent, i té a veure amb la colonització i la influència d'occident. Existeixen innombrables proves que fins a la colonització l'homosexualitat era plenament acceptada. Durant les primeres dècades del segle XX, el Magrib va ser un "paradís per als homosexuals", que fugien de la puritana Europa a la recerca de la llibertat sexual que es vivia en terres de l'islam. Al Marroc, l'homosexualitat és considerada un delicte tan sol des de 1972, i això a causa de la influencia saudita. A Indonèsia (el país amb més musulmans del món), on l'escola xafi'ïta es majoritària, mai ha estat prohibida, . L'acceptació de l'homosexualitat en la història de l'islam està àmpliament documentada, en diferents èpoques i territoris. No era res d'ocult o marginal, sinó acceptat socialment. Els estudiosos occidentals de l'homosexualitat han destacat amb sorpresa l'actitud mostrada cap a aquest tema al dar al-islam. Mereix destacar-se la visió de John Boswel sobre l'homosexualitat en al-Andalus en les seves obres Cristianisme, tolerància social i homosexualitat i Les noces de la semblança.^[3]

Certs musulmans liberals, tals com els membres de la Fundació Al-Fatiha, accepten l'homosexualitat i la consideren com alguna cosa natural, consideren la condemna religiosa com alguna cosa obsoleta en el context de la societat moderna, i interpreten que l'Alcorà es manifesta en contra de la luxúria homosexual, però no diu res sobre l'amor homosexual. L'escriptora lesbiana Irshad Manji ha expressat l'opinió que l'homosexualitat és permissible dins de l'Islam; no obstant això, aquesta segueix sent una opinió minoritària. En el xiïsme islàmic, pensadors com l'aiatol·là Homeini han argumentat a favor de la legalització de les operacions de canvi de sexe si un home se sent dona, ja que l'Alcorà no esmenta reas en contra del canvi de sexe, i de fet aquestes intervencions són legals actualment a l'Iran.

Contingut

[ocultar]

Llei islàmica

L'homosexualitat tradicionalment està prohibida per la llei islàmica. L'Alcorà, el text central de l'Islam, que els musulmans creuen que és la revelació de Al·là,^[4] és molt explícit en la seva condemna de l'homosexualitat.^[5]^[6] L'Alcorà proclama l'Islam com la "religió de la Naturalesa," i santifica i promou les relacions sexuals dins del matrimoni. Els textos específics en els quals es basa la condemna són els de la història de Lot:

I a Lot. Quan va dir al seu poble: "Cometeu una indecència que cap criatura ha comès abans? Certament, per concupiscència, us acosteu als homes en lloc d'acostar-vos a les dones. Sí, sou un poble immoderat!". L'única cosa que va respondre el seu poble va ser: "Expulseu-los de la ciutat! Són gent que les hi dóna de puros!". I els salvem, a ell i a la seva família, llevat de la seva dona, que va anar dels quals es van ressagar. I vam fer ploure sobre ells una pluja: I mira com van acabar els pecadors!
— Alcorà 7:80-84

El poble de Lot va contradir els enviats. Quan el seu germà Lot els va dir: "És que no aneu a témer a Al·là? Teniu en mi a un enviat digne de confiança. Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me! No us demano per això cap recompensa. El meu recompensa no incumbeix sinó al Senyor de l'univers. Us arribeu als homes, d'entre els creats, i descureu a les vostres esposes, que el vostre Senyor ha creat per a vosaltres? Sí, sou gent que viola la llei". Van dir: "Si no pares, Lot, seràs, certament, expulsat". Va dir: "Detesto la vostra conducta. Senyor! Salva'ns, a mi i a la meva família, del que fan!" I els salvem, a ell i a la seva família, a tots, salvo a una vella entre els quals es van ressagar. Després, aniquilem als altres. I vam fer ploure sobre ells una pluja. Pluja fatal pels quals havien estat advertits! Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen. En veritat el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós! — Alcorà 26:160–175

Els hadices o dites atribuïdes al profeta Mahoma també contenen diverses declaracions en contra de l'homosexualitat. Segons un d'ells Mahoma va dir: “Condemnat per Déu és aquell que fa el que la gent de Lot”. En un altre afirma: “Cap home ha de mirar a les parts privades d'un altre home i cap dona ha de mirar a les parts privades d'una altra dona, i dos homes no han de dormir en el mateix llit sota una mateixa manta.” Un relat que s'atribueix com a part del sermó de comiat de Mahoma diu: Aquell que mantingui relacions sexuals amb una dona i penetri el seu anus, o amb un home o un noi, apareixerà l'últim dia empestant pitjor que un cadàver; la gent ho trobarà insuportable fins que entri en el foc de l'infern, i Déu anul·larà totes les seves bones obres.^[7]
Existeix un cert consens entre la majoria dels juristes islàmics en què l'homosexualitat contravé la Sharia o llei islàmica, considerant-la no solament un pecat sinó un delicte punible. No existeix un càstig específicament estipulat i depèn de la interpretació de les diferents escoles jurídiques existents, freqüentment es deixa a la discreció de les autoritats locals, amb un rang de penes tan ampli que va des de la pena de mort fins a una simple multa, fuetades o empresonament.^[8] Actualment existeixen entre els Sunníés quatre Madhab, o escoles d'interpretació jurídica (la hanafí, la malikí, la Shafi'i i la hanbalí), i la principal entre els Xiïtaés és la ja'farí. En l'actualitat molts grups rebutgen les escoles tradicionals i es declinen per la Ijtihad o interpretació individual. Segons cada escola:

L'escola hanafí no considera l'homosexualitat com a adulteri i deixa la pena a la discrecionalitat del jutge. Els seguidors més recents d'aquesta escola rebutgen la pena de mort per la sodomía, però la consideren si s'és reincident.
Els shafiíes consideren l'homosexualitat com una altra zina, sexe prematrimonial o fora del matrimoni. Així es pena a l'adultero a morir lapidat i al no casat com fornicador (a fustigación).
Les escoles malikí i ja'farí consideren que si es descobreix a algú en pràctiques homosexuals se li ha de condemnar amb la pena d'adulteri estigui casat o no.

És important destacar que la llei islàmica exigeix quatre testimonis per poder condemnar un acte homosexual, igual que l'adulteri, cosa en la qual coincideixen totes les escoles jurídiques. No obstant això es poden presentar proves objectives com a fotografies o proves d'ADN que poden fer innecessaris els quatre testimonis.
El debat sobre la condemna a l'homosexualitat continua en l'actualitat, encara que no per exonerar-la. Segons l'estudiós de l'Islam actual Iūsuf al-Qaradāwī:

Els juristes islàmics han tingut opinions divergents sobre com castigar aquesta practica abominable. S'ha d'aplicar la mateixa pena que a una altra ziná? S'ha d'aplicar la pena de mort per igual sigui el participant actiu o passiu? Encara que pot semblar cruel cal mantenir la puresa de la societat islàmica i netejar-la d'elements pervertits.^[9]

Estatus legal als països musulmans actuals

L'homosexualitat té un estatus legal bastant diferent segons els països, però àdhuc és un delicte en molts països musulmans, les penes que s'imposen són molt dispars, com ja s'ha esmentat abans, i poden suposar fins i tot la pena de mort en execució publica com a Aràbia Saudita o Iran.^[10]^[11] La majoria de les organitzacions de drets humans, tals com Human Rights Watch i Amnistia Internacional condemnen les lleis que consideren les relacions homosexuals entre adults un delicte. Des de 1994 el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha regulat que tals lleis violen el dret a la privadesa garantida per la Declaració Universal dels Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Així i tot la majoria dels països musulmans mantenen que aquestes lleis són necessàries per a la preservació de la moralitat i virtut islàmica. De totes les nacions de majoria musulmana solament Turquia^[12] ha modificat la seva legislació per legalitzar l'homosexualitat i solament Bòsnia i Hercegovina té legislació antidiscriminación. En alguns països no hi ha una legislació especifica per condemnar als homosexuals però se'ls condemna sota lleis de moral pública com a Egipte o són víctimes de crims d'honor com a Jordània. D'altra banda en altres països encara que segueix sent il·legal l'homosexualitat és tolerada si no és pública com a Líban o Tunísia.
A continuació es mostra en una taula amb la situació legal de l'homosexualitat als diferents països de majoria musulmana:^[13]

Vegeu també: Legislació sobre l'homosexualitat al món

País	Lleis contra l'homosexualitat	Condemna	Lleis d'unió homosexual	Lleis contra la discriminació	Adopció
Afganistan	Sí	Presó - Mort	No	No	No
Albània	No	-	No	No	No
Aràbia Saudita	Sí	Fuetades - Mort	No	No	No
Algèria	Sí	Multa - 3 anys	No	No	No
Azerbaidjan	No	-	No	No	No
Bahréin	Penada solament la masculina	Multa - 10 anys	No	No	No
Bangladesh	Sí	10 anys - Cadena perpètua	No	No	No
Bòsnia i Hercegovina	No	-	No	Si	No
Brunei	Sí	Multa - 10 anys	No	No	No
Burkina Faso	No	-	No	No	No
Txad	No	-	No	No	No
Comores	No	-	No	No	No
Costa d'Ivori	No	-	No	No	No
Egipte	No. *Però es penalitza com a immoralitat	3 mesos - 5 anys^[14]	No	No	No
Unió dels Emirats Àrabs	Sí	Multa - Mort	No	No	No
Eritrea	Sí	10 dies - 3 anys	No	No	No
Gàmbia	Sí	Multa - 14 anys	No	No	No
Guinea	Sí	6 mesos - 3 anys	No	No	No
Guinea Bissau	Sí	6 mesos - 3 anys en camps de treball forçat^[15]	No	No	No
Indonèsia	Sí. *Solament en regions sota Sharia	-	No	No	No
Iran	Sí	Per a homes: Presó - Mort. Situació incerta per a les dones	No	No	No
l'Iraq	No	-	No	No	No
Jordània	No	-	No	No	No
Kazakhstan	No	-	No	No	No
Líban	Penada solament la masculina	Multa - 1 any	No	No	No
Malàisia	Sí	Multa - 20 anys	No	No	No
Maldives	Penada solament la masculina	Multa - 10 anys	No	No	No
Mali	No	-	No	No	No
Mauritània	Sí	Mort	No	No	No
el Marroc	Sí	6 mesos - 3 anys	No	No	No
Níger	No	-	No	No	No
Nigèria	Sí. *Solament en regions sota Sharia^[16]	5 - 14 anys/Mort	No	No	No
Oman	Sí	Multa - 3 anys	No	No	No
Pakistan	Sí	2 anys - Cadena perpètua	No	No	No
Qatar	Sí	Multa - 5 anys	No	No	No
Senegal	Sí	1 mes - 5 anys	No	No	No
Sierra Leone	Sí	Cadena perpètua	No	No	No
Somàlia	Sí. *Solament en regions sota Sharia	3 mesos - 3 anys/Mort	No	No	No
Sudan	Sí	5 anys - Mort	No	No	No
Síria	Sí	Multa - 3 anys	No	No	No
Tadjikistan	No	-	No	No	No
Tanzània	Sí	Multa - 25 anys	No	No	No
Tunísia	Sí	Multa - 3 anys	No	No	No
Turquia	No	-	No	No	No
Turkmenistan	Penada solament la masculina	Multa - 2 anys	No	No	No
Uzbekistan	Penada solament la masculina^[17]	Multa - 3 anys	No	No	No
Iemen	Sí	Fustigamiento - Mort	No	No	No
Djibouti	Sí	10 - 12 anys	No	No	No

Cal esmentar que l'adopció no solament no està permesa per als homosexuals, no es permet en la Sharia per a ningú. És una institució aliena a aquesta cultura, solament es contempla el acolliment dels nens orfes.

Vegeu també

A Jihad for Love, documental sobre gais musulmans practicants
Gai Muslims, documental
Ghilman
Nazar ill'al-murd
Homosexualitat i cristianisme
Homosexualitat i judaisme
Homosexualitat i budisme
Homosexualitat i hinduisme
Homosexualitat i sintoísmo
Homosexualitat i taoisme
Homosexualitat i unitarisme universalista
Homosexualitat i wicca
Portal:LGBT Contingut relacionat amb LGBT.

Referències

↑ Encyclopedia of Islam and the Muslim World, MacMillan Reference USA, 2004, p.316
↑ Les mil i una nits: 391
↑ Abdennur Prado, «Homosexualitat en l'islam»
↑ Alcorà. 2007. Enciclopèdia Britanica Online. Consultat el 04-11-2007
↑ Duren (1993) p. 179
↑ Kligerman (2007) pàg. 53-54
↑ Duren, K. (1993) "Homosexuality in Islam" p. 182. Citat en: Kligerman (2007) p. 54
↑ Duren, K. (1993) "Homosexuality in Islam" p. 184. Citat en: Kligerman (2007) p. 54
↑ The lawful and the prohibited in Islam, p.165
↑ ILGA:7 Països que encara condemnen a mort l'homosexualitat
↑ Homosexualitat i Islam - Fets religiosos (anglès)
↑ HELEM
↑ Informi sobre les lleis al món que afectes a persones LGTB
↑ Persecució dels gais a Egipte
↑ Pàgines 17, 25 i 26 de With the government in our bedrooms (anglès)
↑ La UE retreu la legislació antigay de Nigèria (anglès)
↑ Gai Guide, pagina 43 de With the government in our bedrooms (anglès)

Bibliografia

Khalid Duren|Duren, Khalid. Homosexuality in Islam, in: Swidler, Anne (ed.) "Homosexuality and World Religions" (1993). Trinity Press International, Valley Forge, Pennsylvania. ISBN 1-56338-051-X
Kilgerman, Nicole (2007). Homosexuality in Islam: A Difficult Paradox. Macalester Islam journal 2(3):52-64, Berkeley Electronic press.
Khaled El-Rouayheb, Before Homosexuality in the Arab–Islamic World, 1500–1800 Chicago, 2005
Everett K. Rowson, J.W. Wright (eds.), Homoeroticism in Classical Arabic Literature New York, 1997
Arno Schmitt and Jehoeda Sofer (eds.), Sexuality and Eroticism Among Mals in Moslem Societies Harrington Park Press 1992
Stephen O. Murray and Will Roscoe (eds.), "Islamic Homosexualities: culture, history, and literature" NYU Press New York 1997

[pendent de revisió lingüística]

Declaració Islàmica Universal dels Drets Humans (1981)

2010-06-10T09:10:00.000+02:00

Declaració Islàmica Universal dels Drets Humans

Conferència Internacional Islàmica, 1981

PREÀMBUL

CONSIDERANT QUE l'aspiració secular dels homes a un ordre mundial més just, en el qual els pobles puguin viure, desenvolupar-se i prosperar en un medi ambient alliberat de la por, de l'opressió, de l'explotació i de les privacions, és una aspiració lluny de veure's satisfeta;

CONSIDERANT QUE els mitjans de subsistència econòmica molt abundants amb què la Misericòrdia Divina va dotar la humanitat són actualment malbaratats, o, sense equitat i injustament, són negats als habitants de la Terra;

CONSIDERANT QUE Déu ha donat a la humanitat, mitjançant les seves revelacions al Sant Alcorà i la Sunna del seu Sant Profeta Muhammad, un marc jurídic i moral durador que permet establir i regular les institucions i relacions humanes;

CONSIDERANT QUE els drets de l'home ordenats per la Llei Divina tenen per objecte conferir la dignitat i l'honor a la humanitat, i estan destinats a eliminar l'opressió i la injustícia;

CONSIDERANT QUE en virtut de la seva font i sanció Divines, aquests drets no poden ser restringits, abolits ni violats per les autoritats, assemblees, ni altres institucions, i menys encara poden ser abjurats o alienats;

En conseqüència, nosaltres, musulmans

a) que creiem en Déu, Benefactor i Miericordiós, Creador, Suport, Sobirà, únic Guia de la Humanitat i Font de tota Llei;

b) que creiem en el Vicariat (Califat) de l'home que ha estat creat per a complir la Voluntat de Déu sobre la terra;

c) que creiem en la sabiduria dels preceptes Divins transmesos pels Profetes, la missió dels quals va assolir el seu punt culminant en el missatge Diví final transmès pel Profeta Muhammad (que la Pau sigui amb Ell) a tota la humanitat;

d) que creiem que el raciocini en ell mateix, sense la llum de la revelació de Déu, no pot constituir una guia infalible en els afers de la humanitat ni aportar aliment espiritual a l'ànima humana, i que, sabent que l'ensenyament de l'Islam representa la quinta essència dels manaments Divins en la seva forma definitiva i perfecta, considerem deure nostre recordar a l'home l'elevada condició i la dignitat que Déu li va conferir;

e) que creiem en la invitació feta a tota la humanitat per a participar en el missatge de l'Islam;

f) que creiem que, segons els termes de la nostra Aliança ancestral amb Déu, els nostres deures i obligacions tenen prioritat sobre els nostres drets, i que cadascun de nosaltres té el sagrat deure de difondre els ensenyaments de l'Islam mitjançant la paraula, els actes i tots els mitjans pacífics, i d'aplicar-los, no només a la pròpia existència, sinó també a la societat que l'envolta;

g) que creiem en la nostra obligació d'establir un ordre islàmic:

I) on tots els éssers humans siguin iguals i ningú no tingui cap privilegi ni pateixi cap desavantatge o discriminació pel sol fet de la seva raça, color, sexe, origen o idioma;

II) on tots els éssers humans neixin lliures;

III) on l'esclavitud i els treballs forçats estiguin proscrits;

IV) on s'estableixin condicions que permetin preservar, protegir i honorar la institució de la família en tant que fonament de tota vida social;

V) on els governants i els governats estiguin sotmesos de la mateixa manera a la Llei, i siguin iguals davant d'ella;

VI) on no s'obeeixin altres ordres que les conformes a la Llei;

VII) on tot poder terrestre sigui considerat com un dipòsit sagrat, que ha de ser exercit dins dels límits prescrits per la Llei, de la forma que aquesta aprova, i tenint en compte les prioritats que la mateixa Llei fixa;

VIII) on tots els recursos econòmics siguin considerats com a benediccions Divines concedides a la humanitat, i dels quals tothom n'ha de gaudir, conforme a les regles i valors exposats a l'Alcorà i a la Sunna;

IX) on tots els afers públics siguin determinats i conduïts, i l'autoritat administrativa exercida, després de consulta mútua (Xura) entre els creients habilitats per a prendre part en una decisió compatible amb la Llei i el bé públic;

X) on tothom assumeixi obligacions segons la seva capacitat i sigui responsable dels seus actes proporcionalment;

XI) on a cadascú li sigui garantit que, en cas de violació dels seus drets, es prendran les mesures correctives apropiades d'acord amb la Llei;

XII) on ningú no es vegi privat dels drets que la Llei li garanteix, llevat del que disposi la mateixa Llei i en la mesura que aquesta ho autoritzi;

XIII) On cada individu tingui el dret d'emprendre una acció jurídica contra qualsevol que hagi comès un crim contra la societat en general o contra un dels seus membres;

XIV) on tots els esforços siguin dirigits:

a) a alliberar la humanitat de tot tipus d'explotaciò, d'injustícia i d'opressió;

b) a garantir a cadascú la seguretat, la dignitat i la llibertat en les condicions estipulades, pels mitjans aprovats i dins els límits fixats per la Llei.

Els presents, en tant que servidors de Déu i membres de la fraternitat universal de l'Islam, a començaments del segle XV de l'Era Islàmica, afirmem que ens comprometem a promoure els drets inviolables i inalienables de l'home que a continuacio definim, i que considerem que són prescrits per l'Islam.

I. DRET A LA VIDA

a) La vida humana és sagrada i inviolable, i tots els esforços han d'anar dirigits a protegir-la. Particularment, ningú no ha de ser exposat a ferides ni a la mort, llevat d'autorització de la Llei.

b) Després de la mort, al igual que en vida, el caràcter sagrat del cos d'una persona ha de ser inviolable. Els creient estan obligats a vigilar que el cos d'un difunt sigui tractat amb la solemnitat deguda.

II. DRET A LA LLIBERTAT

a) L'home neix lliure. No s'ha d'imposar cap restricció al seu dret a la llibertat, excepció feta de l'autoritat i normal aplicació de la Llei.

b) Tot individu i tot poble tenen el dret inalienable a la llibertat sota totes les seves formes -física, cultural, econòmica i politica- i han de ser habilitats per a lluitar, amb tot els mitjans disponibles, contra tota violació o derogació d'aquest dret. Tot individu o poble oprimit té dret al suport legítim d'altres individus i/o pobles en aquesta lluita.

III. DRET A LA IGUALTAT I PROHIBICIÓ DE TOTA DISCRIMINACIÓ

a) Totes les persones són iguals davant la Llei i tenen dret a les possibilitats legals i a una protecció igual davant la Llei.

b) Totes les persones han de rebre un salari igual a igual treball.

c) Ningú no s'ha de veure privat d'una possibilitat de treball ni ha de patir discriminació ni ser exposat a un més gran risc físic només pel fet de ser d'una diferent creença religiosa, color, raça, origen, sexe o llengua.

IV DRET A LA JUSTÍCIA

a) Tota persona té dret a ser tractada d'acord a la Llei i només d'acord a la Llei.

b) Tota persona té, no només el dret, sinó també l'obligació de protestar contra la injustícia. Ha de tenir el dret d'invocar, davant les autoritats, els recursos previstos per la Llei per tot perjudici o pèrdua personal injustificada. També té el dret a defensar-se de tota acusació plantejada en contra seva, i obtenir un judici equitatiu davant d'un tribunal judicial independent en cas de litigi amb les autoritats públiques o amb qualsevol altra persona.

c) Tota persona té el dret i el deure de defensar els drets d'una altra persona i de la comunitat en general (Hisbah).

d) Ningú no pot patir discriminació per tractar de defensar els seus drets privats i públics.

e) Tot musulmà té el dret i el deure de negar-se a obeir tota ordre contrària a la Llei, qualsevol que sigui l'origen d'aquesta ordre.

V. DRET A UN PROCÉS JUST

a) Ningú no ha de ser jutjat culpable d'un delicte i condemnat a una sanció si la prova de la seva culpabilitat no ha estat presentada davant d'un tribunal judicial independent.

b) Ningú no ha de ser declarat culpable abans que hagi tingut lloc un procés equitatiu i que s'hagin facilitat les possibilitats raonables per a defensar-se.

c) La sanció ha de ser fixada conforme a la Llei, proporcionalment a la gravetat del delicte i tenint en compte les circumstàncies en què va ser comès.

d) No s'ha de considerar cap acte com un crim si no ve clarament estipulat com a tal a la Llei.

e) Tot individu és responsable de les seves accions. La responsabilitat d'un crim no es pot estendre per substitució a altres membres de la seva família o del seu grup que no estiguin implicats directament o indirecta en la perpetració del crim en qüestió.

VI. DRET A LA PROTECCIÓ CONTRA L'ABÚS DE PODER

Tota persona té dret a la protecció contra les intemperàncies dels organismes oficials. No té necessitat de justificar-se, llevat per a defensar-se d'acusacions plantejades en contra seva o quan es trobi en una situació en la qual respondre una pregunta que concerneixi una sospita de participació en un crim pugui fer que aquesta sospita sigui ser raonablement resolta.

VII. DRET A LA PROTECCIÓ CONTRA LA TORTURA

Cap individu no ha de patir tortura mental o física, ni la degradació, ni amenaça de perjudici contra ell o contra qualsevol amb qui estigui emparentat o li sigui proper, ni extorsió per a confesar un crim, ni coacció per acceptar un acte perjudicial als seus interessos.

VIII. DRET A LA PROTECCIÓ DE L'HONOR I A LA REPUTACIÓ

Tota persona té dret a protegir el seu honor i la seva reputació contra les calúmnies, les acusacions sense fonament i les temptatives deliberades de difamació i xantatge.

IX. DRET D'ASIL

a) Tota persona perseguida o oprimida té dret a buscar refugi i asil. Aquest dret està garantit a tot ésser humà, sigui quina sigui la seva raça, religió, color i sexe.

b) Al Masyid Al Haram (La casa sagrada de Déu) a la Meca és un refugi per a tots els musulmans.

X. DRET DE MINORIES

a) El principi corànic "no hi ha violència a la religió" ha de regir els drets religiosos de les minories no musulmanes.

b) En un país musulmà, les minories religioses han de tenir l'alternativa de triar, per a la normativa dels seus afers civils i personals, entre la Llei islàmica i llurs pròpies lleis.

XI. DRET I OBLIGACIÓ DE PARTICIPAR EN LA DIRECCIÓ I GESTIÓ DELS AFERS PÚBLICS

a) A reserva de la Llei, tot individu de la comunitat (Ummah) té dret a exercir la funció pública.

b) El procés de lliure consulta (Xura) és el fonament de les relacions administratives entre el govern i el poble. El poble té igualment el dret d'escollir i revocar el seus governants, d'acord amb aquest principi.

XII. DRET A LA LLIBERTAT DE CREENÇA, DE PENSAMENT I DE PARAULA

a) Tota persona té dret a expressar els seus pensaments i conviccions en la mesura que estiguin dins els limits prescrits per la Llei. Al contrari, ningú no té dret a divulgar mentides, ni a difondre notícies susceptibles d'atemptar contra la decència pública, ni de lliurar-se a la calúmnia o a la difamació, ni de perjudicar la reputació d'altres persones.

b) La recerca del coneixement i de la veritat no són només un dret, ans un deure de tot musulmà.

c) Tot musulmà té el dret i el deure de protegir-se i de combatre (dins dels límits fixats per la Llei) contra l'opressió, fins i tot si això el porta a impugnar la més alta autoritat de l'Estat.

d) No hi ha d'haver cap obstacle a la propagació de la informació, en la mesura en què no posi en perill la seguretat de la societat o de l'Estat, i romangui dins els límits que imposa la Llei,

e) Ningú no ha de menysprear ni ridiculitzar les conviccions religioses d'altres individus, ni fomentar contra ells l'hostilitat pública. El respecte envers els sentiments religiosos dels altres és una obligació per a tots els musulmans.

XIII. DRET A LA LLIBERTAT RELIGIOSA

Tota persona té dret a la llibertat de consciència i de culte, d'acord amb les seves conviccions religioses.

XIV. DRET A LA LLIURE ASSOCIACIÓ

a) Tota persona té dret a participar a títol individual i col·lectiu en la vida religiosa, social, cultural i política de la seva comunitat, i a crear institucions i organismes destinats a prescriure allò que està bé (ma'uf) i a impedir allò que està malament (munkar).

b) Tota persona té dret a intentar la creació d'institucions que permetin l'aplicació d'aquests drets. Col·lectivament, la comunitat ve obligada a crear les condicions necessàries amb les quals els seus membres puguin desenvolupar la pròpia personalitat.

XV. L'ORDRE ECONÒMIC I ELS DRETS QUE SE'N DERIVEN

a) En la seva activitat econòmica, totes les persones tenen dret a tots els avantatges de la natura i a tots els seus recursos. Són béns concedits per Déu en benefici de tota la humanitat.

b) Tots els éssers humans tenen dret a guanyar-se la vida conforme a la Llei.

c) Tota persona té dret a la propietat dels seus béns, individualment o associada amb altres. La nacionalització de certs mitjans econòmics en interès públic és legítima.

d) Els pobres tenen dret a una part definida de la prosperitat dels rics, fixada per la Zaka, i imposada i recaptada conforme a la Llei.

e) Tots els mitjans de producció han de ser utilitzats en interès de la comunitat (Ummah) en el seu conjunt, i no poden malbaratar-se ni usar-se malament.

f) A fi de promoure el desenvolupament d'una economia equilibrada i de protegir la societat de l'explotació, la Llei islàmica prohibeix els monopolis, les pràctiques comercials excessivament restrictives, la usura, l'ús de mitjans coercitius per a l'obtenció de mercats i la publicació de propagandes enganyoses.

g) Totes les activitats econòmiques estan autoritzades en la mesura que no siguin perjudicials als interessos de la comunitat (Ummah) i no violin les lleis dels valors islàmics.

XVI. DRET A LA PROTECCIÓ DE LA PROPIETAT

Cap bé no pot ser expropiat si no és en interès públic i mitjançant el desemborsament d'una indemnització equitativa i suficient.

XVII. ESTATUT I DIGNITAT DELS TREBALLADORS

L'Islam honora el treball i el treballador, i mana als musulmans que tractin els treballadors, certament amb justícia, però també amb generositat. No només han de rebre prestament el salari que han guanyat, sinó que també tenen dret a un descans i a un temps lliure suficient.

XVIII. DRET A LA SEGURETAT SOCIAL

Tota persona té dret a l'alimentació, a l'allotjament, a vestir-se, a l'ensenyament i a l'atenció sanitària en funció dels recursos de la comunitat. Aquesta obligació de la comunitat s'estén més particularment a tots els individus que no es puguin mantenir per si mateixos a causa d'una incapacitat temporal o permanent.

XIX. DRET A FUNDAR UNA FAMÍLIA I QÜESTIONS ANNEXES

a) Tota persona té dret a casar-se, fundar una família i educar els seus fills d'acord amb la seva religió, tradicions i cultura. Tot consort posseeix aquests drets i privilegis i està sotmès a les obligacions estipulades per la Llei.

b) Cadascun dels components de la parella té dret al respecte i a la consideració de l'altre.

c) Tot espòs ve obligat a mantenir l'esposa i els fills segons els seus mitjans.

d) Tot nen té dret a ser mantingut i educat correctament pels seus pares. Està prohibit fer treballar els menors i imposar-los cap mena de càrrega que s'oposi o perjudiqui el seu desenvolupament natural.

e) Si, per alguna raó, els pares es veuen incapacitats per assumir les seves obligacions envers un fill, és a la comunitat a qui correspon assumir aquestes obligacions amb càrrec a la reserva pública.

f) Tota persona té dret al suport material, i també a l'assistència sanitària i a la protecció de la seva família durant la infància, la vellesa, o en cas d'incapacitació. Els pares tenen dret al suport material i també a l'assistència sanitària i a la protecció dels seus fills.

g) La maternitat té dret a un respecte, a cura i assistència particulars, per part de la família i dels organismes públics de la comunitat (Ummah).

h) En el si de la família, els homes i dones han de repartir-se les obligacions i drets d'acord amb el seu sexe, aptituds, talent i inclinacions naturals, tenint en compte les seves responsabilitats comunes envers fills i pares.

i) ningú no pot ser obligat a casar-se contra la seva voluntat, ni a perdre la seva personalitat jurídica o a patir una discriminació a causa del seu matrimoni.

XX. DRETS DE LA DONA CASADA

Tota dona casada té dret:

a) a viure a la casa on viu el seu marit;

b) a rebre els mitjans necessaris per a mantenir un nivell de vida que no sigui inferior al del seu consort i, en cas de divorci, a rebre, durant el període d'espera legal (Iddah) els mitjans de subsistència compatibles amb els recursos del marit, tant per a ella mateixa com per als fills que ella alimenta i la tutela dels quals té; rebrà aquests subsidis independentment de la seva pròpia situació financera, de les pròpies rendes, o dels béns que pugui posseir;

c) a sol·licitar i obtenir la dissolució del matrimoni (Jul'a) d'acord amb les disposicions de la Llei; aquest dret s'ajusta al seu dret de sol·licitar el divorci davant dels tribunals;

d) a heretar del seu marit, dels seus pares, dels seus fills, i dels altres parents, d'acord a la Llei;

e) a l'estricta reserva confidencial per part del seu espòs, o ex-espòs si és divorciada, respecte a tota informació que ell n'hagués pogut obtenir i la divulgació de la qual podria perjudicar els seus interessos. La mateixa obligació té ella envers el seu consort o ex-consort.

XXI. DRET A LA VIDA PRIVADA

Tota persona té dret a la protecció de la seva vida privada.

XXII. DRET A LA LLIBERTAT DE TRASLLAT I DE RESIDÈNCIA

a) Tenint en compte el fet que el Món Islàmic és veritablement Ummah Islàmia, tot musulmà ha de tenir dret a entrar lliurement a qualsevol país musulmà i a sortir-ne.

b) Ningú no serà forçat a abandonar el seu país de residència, ni serà arbitràriament deportat, sense poder recórrer a l'aplicació normal de la Llei.

Glossari de termes àrabs
SUNNA. L'exemple o forma de viure del Profeta, reunint tot allò que va dir, fer o acceptar.
JILAFAH. El vicariat de l'home sobre la terra o la successió del Profeta, traduït a Occident com a "califat".
HISBAH. Vigilància pública; institució de l'Estat Islàmic imposada per a observar i facilitar la pràctica de regles justes en el comportament públic. La "Hisbah" representa una vigilància pública i també una possibilitat, per als particulars, de demanar justícia.
MA'RUF. Acte just.
MUNKAR. Acte reprobable.
ZAKAH. L'impost purificador sobre la riquesa, un del cinc pilars de les obligacions imposades per l'Islam als musulmans.
'IDDAH. El període d'espera d'una vídua o d'una divorciada durant el qual no pot tornar a casar-se.
JUL'A. Divorci que obté una dona a petició pròpia.
UMMAH ISLÀMICA. Comunitat Musulmana Mundial.
XARI'A. Llei Islàmica; la totalitat de les ordenances extretes de l'Alcorà, la Sunna, i qualsevol altre llei derivada d'aquestes dues fonts per mètodes considerats vàlids en la jurisprudència islàmica.

Notes Llevat que s'indiqui específicament el contrari, en la present declaració:
--El terme "persona" engloba alhora el sexe masculí i el femení.
--El terme "llei" significa la "Xari'a".

Declaració dels Drets Humans en l'Islam

Secular Islam Summit Panel 1 Pt2

2010-05-30T10:09:00.000+02:00

Secular Islam Summit - St. Petersburg Declaration - ENGLISH

2010-05-28T09:40:00.001+02:00

Tarim, capital de la cultura islámica

2010-03-21T13:04:00.000+01:00

Tarim, capital de la cultura islámica

[Vídeo] Islam, l'imperi de la fe [en anglés]

2010-01-18T11:26:00.002+01:00

WebIslam

Umm Kulthum - Oum kalthoum-OM KALSOUM-Taleal Bedru Aleyna

2009-10-10T11:11:00.001+02:00

Vídeo - Els 99 noms d'Al·lâh

2009-07-20T14:49:00.000+02:00

WebIslam

Vídeo - Baba Ali pregunta a la gent nord-americana del carrer sobre l'Islam

2009-07-12T14:49:00.002+02:00

New Video! Baba Ali on the streets asking questions about Islam

Ummah Films (Baba Ali)

We had some free time before the comedy show so we decided to hit up the streets and ask our non-muslim neighbors what they know about Islam. Here are some of the answers we received.

Camerman and Editor Saad Malik

Inclusão original (l8bE13u3YGs)

القدس عاصمة الثقافة العربية - Jerusalem Arab Culture 2009

2009-05-11T09:32:00.001+02:00

Jerusalem - Al Quds, capital de la cultura àrab 2009.

A Jihad for Love - Gay Muslims fight for rights-1/3

2009-05-07T08:26:00.001+02:00

A Jihad for Love (2007) - Movie Trailer

2009-05-07T08:21:00.001+02:00

Said Belkadi - Amdah nabawiya

2009-03-30T16:29:00.001+02:00

Un bell exemple de música sufí andalusina conservada al Marroc. Alhamdulillâh!

La religió islàmica

2009-03-29T12:53:00.001+02:00

La casa musulmana

2009-03-29T12:48:00.002+02:00

Els banys àrabs - Arabian baths

2009-03-29T12:44:00.002+02:00

L'islam en l'Espanya actual

2008-11-30T14:45:00.004+01:00

Sánchez Nogales, José Luis, El islam en la España actual, Madrid, BAC ("Estudios y ensayos", 116), 2008, ISBN 978-84-7914-933-8.

Traduït de la contraportada:

Aquest llibre sobre l'islam a l'Estat Espanyol aborda tres qüestions fonamentals: la seua presència a la península ibèrica des de l'any 711, la descripció de les comunitats musulmanes actualment existents en les diverses regions espanyoles i els articles de fe emanats de l'Alcorà. El lector hi trobarà nombroses dades sobre els seguidors d'aquesta confessió religiosa: forma de pensar, organització, relació amb l'administració pública i amb la cultura circumdant; però, sobretot, hi trobarà una exposició detallada d'aquells punts on convergeixen el cristianisme i l'islam, és a dir, la veneració per Jesús i per Maria, el caràcter sagrat de l'escriptura inspirada i el rerefons jueu comú.

José Luis Sánchez Nogales, sacerdot diocesà d'Almeria, és catedràtic de Filosofia de la Religió i de Teologia de les Religions a la Facultat de Teologia de Granada, on actualment és vicerector acadèmic. És autor d'una vintena de llibres, de col·laboracions en obres col·lectives i de més de 80 articles publicats en revistes especialitzades.

Els drusos

2008-11-23T18:22:00.005+01:00

[GEC] drus. Individu d'una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat. El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muhammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors (del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos). Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme. Actualment, en nombre d'uns 200 000, s'han establert a Palestina (a Cisjordània i a Israel), Síria i al Líban; en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90.

[Chebel DS 1995:147] Drusos. Secta, confraria, religió o potser tot alhora, el drusos formen una comunitat a banda en l'univers islàmic. Establits sobretot al Líban, a Palestina i a Síria, s'han escampat una mica pertot a Europa i a Amèrica, sobretot a causa de l'emigració. Per filosofia i per estratègia els drusos practiquen un kitman (dissimulació) molt rigorós, observen diversos rituals qualificats de "sincrètics" i reinvindiquen una continuïtat de l'esperit que els anima a través dels Textos inviolables. Llur fundador, Dharâzi, establit des de fa temps a Síria, a l'Hauran, va desaparêixer al Caire una nit de xauual de l'any 411 de l'hègira (febrer de l'any 1021) en unes condicions bastant confuses. Però en tant que Mahdi, el seu retorn a la terra és esperat per tota la comunitat drusa.

The Druzes

bahaisme

2008-11-23T13:39:00.004+01:00

[GEC] Moviment religiós de l'islam iniciat per Mīrzā 'Alī Muhammad i reformat per Mīrza 'Alī Husayn Nūrī, anomenat Bahā' Allāh. En morir Bahā' Allāh (1892), el succeí el seu fill 'Abbās, que prengué el nom d''Abd al-Bahā' ('servent de Bahā'), el qual emprengué un viatge missioner de tres anys per Egipte, Europa i l'Amèrica del Nord i escriví El pla diví, una crida a tots els bahaistes a fi d'estendre les doctrines del seu pare. Morí el 1921, i el succeí el seu nét. Sota el seu guiatge es desenvolupà als EUA un sistema d'administració i donà a la comunitat un govern democràtic per mitjà de "consells religiosos nacionals" en diversos països. El bahaisme sosté la unitat de Déu, creu que la revelació divina és un procés continu i progressiu i que totes les religions estan bàsicament d'acord i són aspectes d'una única veritat; refusa el sacerdoci i el ritu i eleva a la categoria de culte tota obra feta en esperit de servei; refusa l'ascetisme i la mendicitat religiosa; prescriu la monogàmia i desaconsella el divorci; afirma l'harmonia essencial de la religió amb la ciència; ensenya la unitat del gènere humà i afirma la necessitat de la unificació de tots els homes, la igualtat d'homes i dones, la creació d'un idioma internacional, l'educació obligatòria i la institució d'una federació política mundial. Les doctrines de Bahā' Allāh han tingut una notable expansió per diversos països del món, especialment als EUA. A Barcelona n'existeix una petita comunitat.

Comunidad Bahai de España - Oficina de Información

babisme [àr: bâbiyya]

2008-11-23T13:32:00.005+01:00

[GEC 1970: II, 804]: Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l'islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mîrza ‘Alî Muh·ammad, de Širâz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bâb. El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva. Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmica, del concubinat i del comerç d'esclaus. El Bâb predigué la vinguda d'un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat. L'èxit de la seva predicació li guanyà l'enemistat dels elements ortodoxos que l'acusaren d'intents revolucionaris. Una vegada executat (1850) el fundador, el moviment continuà per obra d'un petit grup. El 1863 Mîrzâ H·usayn ‘Alî (1817-92), un deixeble del Bâb, fill del ministre de la guerra, anuncià que ell era l'enviat predit pel Bâb. Prengué el nom de Bahâ’ Allâh ('Esplendor de Déu') i el moviment canvià el nom de babisme pel de bahaisme. [JTo]

Abdeker

2008-10-30T16:16:00.005+01:00

[Chebel 1995, EAI: 41]: La Biblioteca Nacional [de París] conserva un estrany llibre intitulat Abdeker, o l'art de conservar la bellesa, escrit per una mà anònima a mitjan segle XVIII, l'equivalent de l'any 1168 de l'hègira (1754): «L'obra que oferim al públic, diu en el preàmbul l'adaptador al francês, és la traducció d'un manuscrit àrab que Diamantes Ulasto, metge de l'ambaixador turc, portà a París el 1740. Aquesta traducció ha estat feta per un savi molt conegut en la República de les Lletres.

L'ambició de l'autor, nascut el segle XV a Moka, segons sembla, de pares versats en la medicina, és d'oferir un tractat complet sobre la bellesa. Tot allò que puga conservar-la o destruir-la i tot allò que puga sensiblement millorar-la. Es tracta d'olis, d'ungüents, de pòlvores, de pomades, d'aigües diverses, de pastilles oloroses, d'essències més o menys rares, de perfums i d'herbes màgiques. Al voltant d'un romanç molt naturalista, el personatge de Fatmé, una odalisca comprada a Geòrgia, la contrada que forneix «les dones més belles del món», el lector és iniciat a poc a poc en tots els arcans de la bellesa, sobretot els de la dona: definició de la bellesa, elogi de la bellesa, invenció de la toaleta, grassor, retrat de la magresa, banys, blancor de la pell, etc., seguit d'una multitud de receptes destinades a conservar el secret de la bellesa. ¿Es tracta d'una traducció autèntica, es tracta per contra d'un fals que l'editor volgué embolcallar de misteri --ben inspirat si era volgut? Aquesta obra fou traduïda a l'anglês menys de nou anys [?] després de la seua sortida a París: Abdeker or the Art of Preserving Beauty (1755).

Bibliografia: Abdeker ou l'art de conserver la beauté, París, 1748.

Correspondències: Bellesa, Cosmètics, Perfums.

‘Abasa [Alcorà, 80] = عبس

2008-10-30T16:02:00.005+01:00

Alcorà: S. 80; 74: 22 [Alcorà 2001, 909. Sura 80:1-10] «[Muhàmmad, enutjat,] va arrufar les celles i s'apartà (1) / quan el cec se li acostà. (2) / Com pots saber per què va fer aquest mal gest? Potser [el cec] tenia intenció de purificar-se, de fer obra bona, (3) / o de ser informat del que havia oblidat, i aprofitar-se d'aquest recordatori, (4). / Mira que, quan ve qui és clarament ric, (5) / tu [profeta] bé l'atens, tu bé l'escoltes, (6) / i t'és igual que estigui o no purificat, que hagi fet ja les obres bones. (7) / En canvi, quan ve a tu, ple d'interès,(8) / un que és respectuós i amb por d'errar, (9) / te'n despreocupes. (10)»

Aquest episodi de l'Alcorà, conegut pel nom de la sura ‘Abasa عبس, conta el fet que un cec de nom ‘Abdullāh bin Umm Makrūm, parent llunyà de Hadija, es va acostar al Profeta (sas) perquè l'instruís, en el moment que estava adreçant-se a alguns caps infidels de la tribu dels Quraix; el Profeta (sas) es va sentir molest per la interrupció del cec, va arrufar les celles i va continuar parlant sense fer-ne cas. En aquest grup d'aleies hi ha una reprensió d'Al·lāh al Profeta per aquest fet.

Per a una interpretació xiïta de la infal·libilitat del Profeta (sawas):

http://al-islam.org/encyclopedia/chapter1b/1.html

abbàssida = عبّاسي = ‘abbâsî

2008-10-30T14:59:00.007+01:00

Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad. El primer califa fou Abū-l-‘Abbās as-Saffāh, descendent suposat d'al-‘Abbās ibn 'Abd al-Muttalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma. Aquesta família féu de la secta religiosa dels haiximites (una branca del xiisme) l'instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc . De primer s'instal·laren a Kūfa; però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital. En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos. La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l'islam per mitjà d'una reforma religiosa ortodoxa i d'uns costums unificats. Entre altres coses, retornaren a la Meca i a Medina llur importància com a centres religiosos. Els dominis dels abbàssides es mantingueren a l'Orient, però no a l'Occident, on, independitzats Al-Àndalus (756) i una gran part del nord d'Àfrica (787), només retingueren Ifrīqiya (actualment Tunísia i part d'Algèria). La dinastia obtingué la màxima esplendor durant el califat del més gran dels abbàssides, Hārūn ar-Rašīd, al trencant dels ss VIII i IX. La decadència, però, fou ràpida. Als ss IX i X el califat de Bagdad es fraccionà. Així es formaren les dinasties saffàrida a Pèrsia, tulúnida a Egipte i Síria i fatimita a Tunis. Simultàniament els califes abbàssides perdien el poder efectiu, que passava a les mans de ministres (visirs) i de governadors (emirs). A la pràctica només conservaren la supremacia religiosa sobre tot el califat i el govern efectiu de la capital i de la rodalia. Els turcs seljúcides començaren a envair el califat des del s IX; al s XI n'eren pràcticament els dominadors. Els turcs eren sunnites i llurs capitosts es proclamaren soldans, és a dir, caps suprems civils i militars. Cap al 1194 el califa abbàssida an-Nāsir s'alliberà dels seljúcides i recobrà per un quant temps el prestigi de la dinastia. Però durà poc: els mongols, dirigits per Hūlāgū, nét de Genguis Khan, destronaren i feren matar el darrer califa abbàssida de Bagdad, al-Musta'sim, el 1258. Alguns membres de la família s'establiren a Egipte, on continuaren una dinastia nominal fins al 1517, que foren definitivament destronats pels otomans.

GEC

abbadita = عبّادي= ‘abbâdî

2008-10-30T14:29:00.007+01:00

abbadita [del nom de família Banū ‘Abbād, àr: بنو عبّاد]

HIST 1 adj Relatiu o pertanyent als abbadites. 2 m i f Membre de la família dels Banū 'Abbād, dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el s XI. El cadi Abū-l-Qāsim Muhammad ibn Ismā'il ibn 'Abbād, fundador de la dinastia, aprofità l'esfondrament del califat de Còrdova per a fer-se proclamar rei el 1023. El seu fill Abū ‘Amr ibn Muhammad al-Mu‘tadid (1042-69), engrandí considerablement el regne de Sevilla amb l'annexió cap a l'oest de diverses taifes fins a l'Algarve. L'intent d'entronitzar un fals califa Hišam II ben aviat fou abandonat per al-Mu'tadid. Malgrat la submissió dels berbers andalusos, els abbadites s'annexaren per la violència llurs possessions fins a Ronda. Ambicionaren Granada, en poder del berber Bādīs ibn Habūs, però llur intent fracassà. El fill d'al-Mu‘tadid, Ismā'il, fou decapitat per haver intentat de formar un regne independent a Còrdova. Tanmateix, l'altre fill i successor, Muhammad al-Mu'tamid (1069-90), s'emparà de la ciutat califal (1078) i d'una gran part del regne de Toledo. La reconquesta cristiana del nord es reactivà. Al-Mu'tamid pactà amb Ramon Berenguer II de Barcelona (1078) la conquesta de Múrcia; però en no complir les condicions, l'abbadita hagué de pagar un fort tribut al comte de Barcelona. La desfeta més gran fou la pèrdua de Toledo (1086), presa per Alfons VI de Castella-Lleó. Davant les exigències territorials i monetàries d'Alfons VI, al-Mu'tamid demanà l'ajuda del soldà almoràvit del Marroc, Yūsuf ibn Tāšfīn, que vencé els castellans a Sagrajas o al-Zallāqa (1086). Yūsuf, però, conquerí de retop tot el regne de Sevilla (1090) i exilià al-Mu'tamid. El regnat dels abbadites marcà un dels períodes de més relleu de les ciències, de les arts i de les lletres d'al-Andalus. El regne de Sevilla, sota els abbadites, fou el més brillant dels regnes de taifes.

GEC

ababol = حببورة = h·ababawrah

2008-10-30T14:23:00.006+01:00

substantiu f BOT Flor de l’ababolera [rosella].Variant: babol. Derivats: ababolera.

Etimologia

àrab: حببورة h·ababawrah (andalusí: h·appapáwr o h·appapáwra), reflectit en el castellà amapola. DA: encreuament de l'àr. حبّ h·abb 'grans' amb el llatí papâver.

Altres llengües i parlars

ababol (castellà i català), (a)babol o farabol (aragonés), babòl (català dialectal), babahol (manxec), jarapol (andalús).

Bibliografia

DA = F. Corriente, Diccionario de Arabismos; DCVB, = Diccionari Català-Valencià-Balear; DGLC, = Diccionari General de la Llengua Catalana; DE = J. Bruguera, Diccionari Etimològic; DECLC, = J. Coromines, Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana; GEC, = Gran Enciclopèdia Catalana; DCECH= J. Corominas - J.A. Pascual = Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico.

Comentaris

És viu aquest mot encara en el domini del català?

ababda

2008-10-30T14:18:00.002+01:00

ababda (àr: ‘abâbda, pl. d'‘abbadî)

Significat

substantiu i adjectiu ETN 1. Individu del grup beja, actualment establert al SE d'Egipte (22000 persones el 1959). Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramaderia (camells, cabres). Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part. És probable que encara conservessin l'ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX. 2. Relatiu o pertanyent als ababdes.

Etimologia

De l'àr: ‘abâbda, pl. d'‘abbadî.

Bibliografia

GEC.

Comentaris

Per què aquest nom? Quina relació té amb l'adjectiu abbadî?

Aaró = هارون = Hârûn

2008-10-30T14:00:00.005+01:00

Aaró (àr: هارون Hârûn)

[DCVB] Nom propi d'home; el primer Gran Sacerdot dels hebreus, germà de Moisès; cast. Aarón.

[GEC 1981: I, 5]: Germà gran de Moisès, segons la tradició bíblica; de la tribu de Leví, nasqué a Egipte cap a la fi del segle XIV aC i, segons la tradició més reiterada, morí a 123 anys al mont Hor. En iniciar-se l'Èxode, fou el representant de Moisès davant el seu poble i davant el faraó. En la marxa del desert i en absència de Moisès, participà en la fabricació de l'ídol d'or. A partir d'ell, la principal classe sacerdotal israelita estigué vinculada a la tribu de Leví: per això és considerat el primer summe sacerdot d'Israel. Figura important en els llibres del Pentateuc, és escassament esmentat pels profetes.

Alcorà: 2: 248; 4: 163; 6: 84; 7: 122, 142 (germà de Moisès); 10: 75; 19: 28, 53; 20: 30, 70, 90, 92; 21: 48; 23: 45; 25: 35; 26: 13; 48; 28: 34; 37: 114, 120.

[Chebel, 1995, DSM: 15]. Corr.: Amran, Moïsès, Profetes, Vedell d'Or