babisme [àr: bâbiyya]

[GEC 1970: II, 804]: Moviment religiós modern procedent de la secta xiïta de l'islam, fundat a Pèrsia el 1844 per Mîrza ‘Alî Muh·ammad, de Širâz, el qual es declarà missatger de Déu i adoptà el títol de Bâb. El babisme defensa la teoria de la revelació progressiva i predica que cap veritat no és definitiva. Demana una espiritualització de la religió, una condició més elevada per a la dona i altres reformes socials, com la supressió de la poligàmica, del concubinat i del comerç d'esclaus. El Bâb predigué la vinguda d'un enviat més gran que ell que alliberaria la humanitat. L'èxit de la seva predicació li guanyà l'enemistat dels elements ortodoxos que l'acusaren d'intents revolucionaris. Una vegada executat (1850) el fundador, el moviment continuà per obra d'un petit grup. El 1863 Mîrzâ H·usayn ‘Alî (1817-92), un deixeble del Bâb, fill del ministre de la guerra, anuncià que ell era l'enviat predit pel Bâb. Prengué el nom de Bahâ’ Allâh ('Esplendor de Déu') i el moviment canvià el nom de babisme pel de bahaisme. [JTo]